Tots tenim un pare i una mare

La genealogia no és una ciència dedicada només —com om pensava fins fa poc— a les famílies o llinatges de la reialesa o de la noblesa si no que, afecta a tots els ésser humans, perquè tots tenim un pare i una mare , quatre avis, vuit besavis... i és força interessant i apassionant recuperar-los de l’oblit i, en certa manera, fer-los reviure. És un tribut que els devem perquè per ells som.

La genealogia és un bé comú i gratuït que no s’ha de confondre  amb l’heràldica,  que va sobre l’estudi dels orígens del cognom, escuts d’armes de famílies  nobles i reials i que sempre ens la venen en el mateix paquet.

Sempre s’ha considerat de bon to saber els noms dels nostres avantpassats, i de quantes més generacions millor. L’interès per la genealogia s’ha donat en tots els pobles del món,  la trobem a l’Índia, a Egipte, als pobles babilonis i altres, que en tauletes d’argila escrivien llistes dels reis d’aquests països i en un ordre cronològic. Inclús Lluc 1,1-24,53en també ens parla de la genealogia de Jesús.

Oscar Wilde, a —La importància d’ésser fidel—, ens diu com s’estranyava lady Bracknell perquè el senyor Worthing no sabia el nom dels seus pares i deia que oblidar el nom d’un dels pares podia ésser considerat una desgràcia, però oblidar els de tots dos era una absolut despropòsit i una gran desconsideració. 

Tampoc ara no voldria fer entrar a ningú en preocupació si no sap més enllà dels noms dels seus avis! Més aviat em refereixo a que,  en un mon tant canviant com l’actual, amb totes les seves coses bones que ens ofereix, sobretot les tecnològiques; no ens podem perdre en l’enlluernament d’una modernitat com si el passat ja no fos important. Ja sé que és una mica agosarat el què diré ara,  però penso que nosaltres som vasos basculants dels nostres avantpassats que ens marquen d’on venim i qui som i nosaltres només podem —si més no ho intentem— saber a on anem.

Thomas Fuller, en el seu llibre escrit a l’any 1662, Els notables d’Anglaterra, diu: “No puc per menys que condemnar la desconsideració, per no dir la ingratitud, d’aquells que no tenen idea del lloc on van néixer llurs pares i avis”, i proposava que es multés els hereus que ho desconeixien J

El respecte als nostres passats  també t’ajuda a saber respectar no només els nostres orígens sino els dels nostres veïns, dels immigrants, dels sense sostre, etc.  No podem oblidar que també ells tenen una  genealogia, tots tenen  dos pares, quatre avis, vuit besavis..., igual que nosaltres.   

La nostra actitud de respecte els nostres avantpassats crearà,  sens dubte, doctrina en els nostres fills i,  en la manera de recordar-nos a  nosaltres el dia que ens escriguin en temps passat.

Imma Nadal